Aquest és el punt de partida
del que m’agradaria reflexionar. El popular Feijóo, a Galícia, no només ha
revalidat la majoria absoluta, sinó que l’ha augmentat. Un president autonòmic
que no s’ha vist gens castigat ni per les seves retallades ni per la nefasta
gestió del PP a Madrid. És per fer-s’ho mirar. Alguns analistes el situen ja
com a futur del partit quan un Rajoy, massa desgastat per les seves polítiques
econòmiques, hagi de plegar. Realment, aquest senyor té molt mèrit. No puc fer
gaire anàlisi del panorama polític gallec, però hi ha una doble lectura molt
clara.
En primer lloc, el que passa a
Galícia amb el PP és gairebé patològic i costa d’analitzar, una mica com a
València. Galícia és la terra que ha vist néixer Rajoy, Fraga i un d’encara més
enllà i bastant menys democràtic. Malgrat el seu incipient nacionalisme, el PP
sempre hi mana còmodament.
En segon lloc, en aquest cas el
senyor Feijóo no ha tingut ni oposició. “Ni está ni se le espera”, que diria
aquell. El Partit Socialista Gallec ha caigut estrepitosament per culpa d’una
planificació electoral nefasta, però també en sintonia amb la resta del PSOE,
que encara va la deriva. Després de les eleccions d’aquí, veurem què passa
amb Rubalcaba.
Dit això, ¿és aquesta majoria
absoluta un aval per Rajoy? Lògicament no, que els gallecs votin d’aquesta
manera no és extrapolable a la resta d’Espanya. És cert que a Feijóo no li ha
passat factura, però si la lectura de l’executiu a Madrid és que a la gent no
li importen les retallades o les gestions que estan fent, s’estaran equivocant
molt. Només en poden treure una conclusió: a la majoria de gallecs no els
desagrada del tot. Qualsevol altre afirmació és una suposició molt perillosa.
El que no pot ser és que una majoria del PP a Galícia, només votada pels
gallecs, s’interpreti com un missatge de tots els espanyols i en canvi la
independència de Catalunya o els resultats a Euskadi només s’interpretin com a
localismes. Això és fer trampa. Això és seccionar la realitat.
I precisament així tornem al
titular de La Razón. Ens serveix de fil conductor, que no d’exemple. El titular
només fa referència a Galícia. Hem d’anar més avall a la pàgina per trobar
detalls sobre el que passa al País Basc.
Si la realitat política gallega
se m’escapa, imagineu la complexa política basca. Faré el que pugui: el PNV i
la nouvinguda, però sempre present, Bildu guanyen molta força. Només els
nacionalistes del presumible lehendakari Íñigo Urkullu ja sumen tants escons
com la resta de partits. El PP ha quedat ben lluny de ser una força a tenir en
compte, i els socialistes s’han desinflat seguint la tendència estatal, però
podrien pactar per formar govern. El que està clar és que els abertzale sumen
una majoria absoluta aclaparadora, però és poc probable que pactin entre ells.
Bildu i el PNV només sumen en nacionalisme. Un missatge, d’altra banda, prou
contundent. Veurem com evoluciona la geometria del parlament basc. I no he fet
cap valoració dels resultats de la recent legalitzada esquerra abertzale. Només
dir que, per mi, és bo que la situació s’hagi normalitzat. Confio en que els centenars
de milers de bascos que els han votat tenen més criteri que jo i, per
descomptat, més que aquesta gent que escriu des de Madrid estant. La mateixa
gent que tan aviat aplaudeix el Tribunal Constitucional per destrossar-nos
l’Estatut com el critiquen durament per legalitzar Bildu. On no hi ha criteri,
no cal buscar opinions. Bona nit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada