És cert que encara queden uns dies per acabar l’any, però aquest és l’últim programa del 2012. Fins i tot si fem cas, ni que sigui per pura probabilitat estadística, al que es comenta erròniament sobre la profecia Maia, aquest pot ser l’últim programa de tots. Així doncs, malgrat que normalment hem de mirar endavant, crec que ens podem permetre fer una petita pausa i, tot girant el cap sense deixar d’avançar, fer un cop d’ull al que deixem enrere aquest 2012. No puc, ni tampoc ho pretenc, fer un resum exhaustiu, simplement són quatre pinzellades internacionals per encarar el 2013 amb perspectiva.
Al gener recordem el creuer italià Costa Concòrdia que va embarrancar amb més de 4000 persones a bord prop de les costes italianes, de nit. Va deixar 25 morts i la increïble història del capità Schettinno, responsable directe de la tragèdia i gran desaparegut durant les missions de rescat. Imperdible la conversa radiofònica gravada entre la comandància naval i el capità, on li ordenen que torni a bord i ell va donant llargues.
Al febrer va prendre importància la guerra civil siriana, quan les tropes lleials al president Al Assad van bombardejar la ciutat rebel de Homs, deixant uns 260 morts i 500 ferits. També destaca la onada de fred que va viure l’est d’Europa, amb gairebé 700 persones mortes com a conseqüència de les baixes temperatures.
Al març recordem les reunions a Brussel·les on els estat membres van firmar un pla d’austeritat econòmica comuna per fer front a la crisi de l’euro. També estàvem pendents de Mali, on un cop d’estat aconseguia enderrocar el govern i provocava enfrontaments que durarien fins l’estiu.
L’abril va ser un mes políticament important. A principis de mes el món mirava de prop Birmània, on la premi Nobel de la Pau Aung San Suu Kyi tornava a la política després dels anys d’arrest domiciliari. A mitjans de mes començava la batalla diplomàtica entre Espanya i Argentina per l’expropiació d’YPF, part de Repsol-YPF, del govern de Cristina Fernández. I el mes acabava amb la victòria del socialista François Hollande a la primera volta de les eleccions presidencials franceses. També podem mirar-nos un moment el melic per recordar la confirmació de l’adéu de Guardiola.
Maig precisament començava amb la confirmació del canvi de poder a l’Elisi, el mateix dia que els grecs, farts del rumb econòmic que duia el país, fragmentaven el govern en unes eleccions complicades. Grècia quedava debilitada des del punt de vista europeu i de retruc tremolava tot el continent. L’euro vivia moments molt delicats. Pocs dies més tard Espanya nacionalitzava Bankia i anunciava una retallada de 10.000 milions en els pressupostos d’Educació i Sanitat. El moviment indignat tronava amb força. El mes acabava amb la detenció del majordom del Papa Benet XVI per part de la Gendarmeria Vaticana, acusat de revelar papers secrets en un escàndol conegut com a Vatileaks.
Juny començava amb la condemna del dictador egipci Hosni Mubàrak a cadena perpètua acusat de ser còmplice de la mort de centenars de manifestants en les revoltes contra el seu règim.
A mitjans de mes els grecs tornaven a les urnes per constituir un govern sòlid i, malgrat no van atorgar la majoria absoluta a cap partit, es va poder formar govern. El mes acabava amb l’Eurocopa de futbol guanyada per Espanya.
Al juliol recordem com la guerra civil siriana arribava a la capital, Damasc, on es produirien els enfrontaments més violents fins llavors. A escala nacional, Rajoy anunciava un paquet de mesures extraordinàries per controlar el dèficit, entre elles la pujada de l’IVA que tant havia criticat des de l’oposició. El mes, però, acabava amb bones notícies: l’inici dels magnífics Jocs Olímpics de Londres.
Agost va venir carregat d’imatges esportives per recordar. Phelps, Bolt i la selecció olímpica amfitriona, Gran Bretanya, colant-se al podi del medaller per darrera d’Estats Units i la Xina...
Setembre va venir marcat per les protestes a Espanya, al Congrés, i a Grècia en contra de les polítiques econòmiques cada vegada més asfixiants. A nivell català, la manifestació de la diada va ser una demostració de força de l’independentisme i va provocar eleccions anticipades.
A l’octubre hi recordem l’home que va centrar tota l’atenció mundial durant unes hores: Fèlix Baumgartner saltava des de l’estratosfera, gràcies al repte científic i comercial de RedBull, tot trencant uns quants rècords. Milions de persones van seguir l’esdeveniment en directe. El mes acabava amb l’huracà Sandy fent estralls a la costa est dels Estats Units, especialment a Nova York i Nova Jersey.
El novembre va ser molt polític: va començar amb les eleccions presidencials dels Estats Units i la reelecció d’Obama. Poc després vam tenir l’escàndol del director de la CIA. El mes va seguir amb el congrés del partit comunista xinès, que va assegurar la futura presidència del gegant asiàtic a Xi Jinping, i va acabar amb l’entrada de Palestina a l’ONU com a estat observador. A escala catalana, es van viure les eleccions més importants de la història de Catalunya amb uns resultats clars però amb un parlament complicat.
I l’any acaba amb un desembre que encara ens pot portar notícies, però que ja ens n’ha deixat alguna, com la matança de l’escola de primària Sandy Hook, a Newtown, Connecticut, aquest divendres, que reobre el debat sobre les armes als Estats Units.
I ja està. Tot això ja és història. Perdoneu-me si m’he deixat alguna cosa. Guardar totes aquestes desgràcies a la retina, perquè malauradament la majoria de notícies són dolentes, no serveix de gaire. Però trobo que és important tenir-les presents ara que comença un any nou. Més que res, per no repetir els errors. Bona nit i bon any nou.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada