Mirall trencat: carta oberta al ministre d'Educació, Cultura i Esport del Govern d'Espanya - P12 (10.12.12)

Senyor ministre Wert,

m’adreço a vostè per explicar-li unes quantes coses. Espero que no li molesti que em dirigeixi a vostè en català, que és llengua oficial a Catalunya i, per tant, a l’estat Espanyol. No dubti que podria fer-ho en castellà o en anglès, però no li he de demostrar res. Sap tan bé com jo que tots els alumnes que surten de l’escola catalana dominen tant el castellà com el català. I també tenen nocions d’anglès i fins i tot d’una quarta llengua. Unes nocions insuficients a dia d’avui, és cert, però és un problema comú a tot l’Estat i poc a poc anem millorant en aquest aspecte. No li he de demostrar res perquè vostè sap tan bé com jo que les notes dels alumnes catalans en castellà estan sobre la mitjana de l’Estat. I també sap tan bé com jo que, malgrat els llibres de text són en català, més d’un professor fa les classes en castellà sense problemes. Sap tot això i espero, pel bé de tots, que sàpiga algunes coses més que jo. Si hi ha una cosa que funciona bé a Catalunya, és l’educació. Podria funcionar molt millor? Segur que sí. Estem lluny de l’excel·lència finesa, per exemple, però podem estar contents del sistema que tenim.
Llavors em pregunto, per què proposa tocar una cosa tan sensible i que ja funciona bé? Endevino que es manté ferm en la seva voluntat d’espanyolitzar-nos perquè continua pensant que l’independentisme s’inculca a les escoles per culpa del català. No és cert. Cada vegada hi ha més crits de “independencia”, sense accent obert a la tercera e.
Malgrat tot, en una cosa estem d’acord. La llengua és important. L’idioma amb el que penses forma part de la teva identitat i configura una manera de ser. Però s’oblida d’una cosa. El castellà també és patrimoni de Catalunya i també forma part de nosaltres com a poble. I, a diferència de vostè, la majoria de nosaltres n’estem orgullosos, independentistes o no. M’omple d’orgull quan una alemanya em pregunta en una discoteca de Freiburg quins idiomes parlo i puc llistar l’espanyol entre ells, al costat del català i l’anglès, només faltaria. I tant de bo pogués afegir-ne més. No entenc com es pot intentar anul·lar una llengua. Em sembla un crim espantós. M’encanta que al meu país es parli aranès. Adoro l’accent de Girona i gaudeixo com un nen intentant desxifrar les cançons d’Antònia Font en català balear. M’agrada que al meu altre país es parli gallec i euskera o que a la frontera t’entenguin tan en català com en francès. És meravellós. Al diable l’esperanto. Visca les diferències lingüístiques. No puc entendre la postura contrària. Està demostrat que com més llengües es parlen, millor funciona el cervell i més facilitat es té per aprendre’n de noves. Llavors, quin és el problema?
El sistema actual garanteix el domini de les dues llengües en acabar l’escolarització. Poc més d’una desena de famílies de les 50.000 inscrites a Catalunya han demanat aquest any l’escolarització en castellà. No busqui problemes on no hi són, que prou en tenim. Ha aixecat crítiques fins i tot dins del seu partit, faci’s-ho mirar. Podria invertir el temps i els recursos en dissenyar un model educatiu innovador i dinàmic que aposti per les noves tecnologies i deixi enrere els vicis d’un sistema antiquat. Hi ha moltes coses a millorar. Faci la seva feina, caram, que per això li paguem.

Si m’ha escoltat fins aquí, em replicarà que la seva reforma persegueix garantir la igualtat entre llengües. Dubto molt que sigui així, però suposem que accepto la premissa. Hi ha dos arguments de pes contra la seva proposta. El primer és que la segregació dels nens i nenes per qüestions de llengua és poc recomanable i, per tant, inacceptable. El segon és el pes del castellà. És un idioma molt potent. De fet és el segon del món en parlants nadius, només superat pel xinès. La immersió lingüística és necessària si no volem que el català quedi eclipsat. I no ho volem, senyor Wert, no ho volem. Com li he explicat, la riquesa del poliglota és inqüestionable i no pensem renunciar-hi per un deliri seu. Ja ha vist la reacció que provoca. No estàvem tan units per una causa des de fa molt temps. Fins i tot som més que l’onze de setembre perquè una cosa no va amb l’altra. Som majoria. Som tots. I volem l’escola en català.
Li ha quedat clar? Perquè si no ho ha entès, qualsevol català que conegui li podrà traduir al castellà, li prometo que tots en sabem. Només ho ha de demanar amb “educació”.

Atentament,

Albert Vilalta i Riera