L'Institut d'Estudis Catalans defineix la paraula traïdor com "algú que traeix". Obvi. Gràcies Pompeu Fabra. Si tens paciència i recules unes pàgines al diccionari, pots acabar de treure'n l'entrellat. Trair: violar la fidelitat que devem a algú o a alguna cosa. I jo hi afegiria que aquesta "cosa" és sovint una causa.
El problema de les traïcions és que mai són del tot objectives. Normalment pel traïdor tot és fruit d'un malentès o de la falta de comunió a l'hora de definir la fidelitat.
Nens i nenes, a la classe d'avui veurem alguns casos de traïció i intentarem classificar-los.
José Mourinho. The Special One. Un entrenador guanyador, prepotent, manipulador i maleducat. Molts madridistes, començant pel president Florentino Pérez, li han rigut totes les gràcies sempre que desbanqués el Barça del seu tron. Si la causa era aquesta, ho ha aconseguit a mitges. El palmarès d'un i altre equip no deixa gaire peu a la subjectivitat, però encara que el Madrid hagi guanyat poc, és cert que, si més no, el Barça ha deixat de guanyar tant.
Si parlem de la fidelitat a una manera de ser, a un ADN d'equip, al señorío, per entendre’ns, la traïció ja es veu més clara. Alguns diran que el madridisme ha venut durant uns anys la seva ànima sabent el que es feia i sempre que fos en detriment del Barça. Potser sí, però hi ha hagut més d'una i de dues i de tres vegades en les que el portuguès ha excedit amb escreix línies vermelles, ja no del futbol, sinó de les persones decents. Ara marxa amb una temporada en blanc, deixant el madridisme dividit i el vestuari destrossat. A mi em sembla traïció. Al Barça des que va dir aquella mentida enfilat al balcó de la plaça Sant Jaume, al món del futbol des que és un entrenador guanyador, i al Reial Madrid en moments puntuals -com el dit a l'ull de Pito Vilanova- i en cadascuna de les rodes de premsa que ha fet ell o el seu fidel Aitor Karanka. Aquest sí que no és un traïdor. Si més no vers Mourinho.
I no abandonem la capital del Estado, nens i nenes, perquè hem de parlar d'un segon cas de possible traïció. Un altre José, o millor dir José María. Quin pàjaru, aquest Aznar. No entraré en jutjar la traïció que va cometre aquest individu de bigoti dispers a la confiança que li van entregar els ciutadans dues vegades seguides, fins que una ETA vestida d'Al Qaida (o a l'inrevés) va capgirar la truita. En vuit anys va fer créixer l'economia del país sobre uns fonaments tan poc sòlids com el seu poliglotisme.
Però en fi, parlem del present. L'home devia estar ociós a casa seva pentinant-se el bigoti i no ha pogut aguantar més veient com els seus enfonsen la seva España en la misèria més absoluta. Així que s'aixeca de la cadira que ocupa en alguna gran empresa i torna a les portades per dir les coses pel seu nom. Va estar bé, semblava un indignat més demanant a Rajoy que apliqui el programa electoral, exercici d'amnèsia selectiva a banda.
A la Moncloa han fet veure que sentien ploure, però jo crec l'Ánsar encara mou alguns fils i ja està adobant el camp per tornar. Mama por. En qualsevol cas, nens i nenes, seria un exercici de traïció als seus força exemplar. Estigueu-ne pendents que pot entrar a l'examen.
Anem a l'últim cas. Un cas d'aquí però que sovint pren forma també a Madrid. I per a més inri us aviso que estem parlant d'un tercer José. O millor dit Josep. Josep Antoni Duran i Lleida. El líder d'Unió Democràtica no té prou cara –ni sumant-li la calba- per aguantar tots els petits actes de traïció a Catalunya que ha comès al llarg de la seva vida política. Començant per l’autoritarisme dins el seu partit, on durant vint anys no ha aparegut cap signe de renovació o, si ha aparegut, ha estat convenientment eradicat. Alguns analistes de bar o de diari comtal em diran que el polític de la franja és fidel als seus principis i a un ideari respectable. Jo els faré copiar mil set-centes catorze vegades el darrer programa electoral de Convergència i Unió. Hi trobaran un punt que parla obertament de fer una consulta per l’estat propi. I va el Duran i escriu aquesta setmana a un diari de Madrid que del procés sobiranista no hi ha res de res. En què quedem? Només prenent els últims mesos, aquest senyor també és un bon exemple de traïció. Ja us aviso que l’examen serà llarg. Bona nit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada