Sandy? De debò? Avui,
preguntant-me qui posa els noms als huracans, he fet una mica de recerca.
M’estalvio la història per explicar bé com es fa avui en dia. Resulta que cada
any, l’Organització Meteorològica Mundial i el Servei Meteorològic dels Estats
Units elaboren una llista de noms. Són 21 noms de persona, alternant-ne de
masculins i femenins en ordre alfabètic de la A a la Z. Si us sabeu l’abecedari
i no us quadren els números us diré que s’estalvien les lletres Q, U, X, Y i Z
perquè es considera que hi ha pocs noms que hi comencin. Cada zona del planeta
té la seva pròpia llista.
Estem a finals de l’any 2012 i,
mirant la llista de l’Atlàntic, veiem que, efectivament, tocava batejar-lo com
a Sandy. Després vindrien Tony, Valerie i William.
Aquestes llistes es reciclen
cada sis anys, però hi ha excepcions: quan un huracà o tempesta tropical és
especialment destructiu, se’n retira el nom i no es pot reutilitzar fins al cap
de 10 anys. Així queda registrat unívocament i s’eviten confusions en les cites
històriques.
Tornant al Sandy, explica el
corresponsal de La Vanguardia que la ciutat està paralitzada a nivell de
sistema, però que molta gent ha sortit al carrer en família buscant fer
fotografies com un dia festiu. Algunes veus parlen d’exageració, però les
autoritats remarquen que tota precaució és poca. Les imatges de catàstrofes
meteorològiques estan a l’ordre del dia, i especialment present pels americans
hi ha el Katrina, que al 2005 va matar gairebé 2000 persones. N’estarem
pendents.
I per acabar, voldria fer
al·lusió a algunes paraules que he llegit de gent molt crítica amb la cobertura
mediàtica que estan tenint aquests preparatius, més enllà de la catàstrofe
real. Una cobertura que ha superat fins i tot en volum d’informació tot el que
ja ha provocat el Sandy al seu pas pel Carib. Ho trobo lògic. En primer lloc
per proximitat cultural i proximitat migratòria. En segon lloc per un tema molt
més cru. Sabem que el Mediterrani no ens farà passar mai tanta por, però si la
primera potència mundial està paralitzada contemplant la força de la natura,
nosaltres, com a mínim, hem parar reflexionar. És cruel restar importància a
les morts centreamericanes perquè són estadísticament més probables. I segurament
cal corregir-ho però, mentrestant, posem un ull a Nova York aquesta nit i
aprenguem. Sóc dels qui renega d’estar sempre pendents del que fan els ianquis,
però si fan les coses bé, és d’egòlatres no fixar-s’hi. Sobretot nosaltres que,
quan cauen quatre gotes a Barcelona, provoquem un embús des de Cornellà fins a
Sabadell. Bona nit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada