Recordeu l'efecte Streisand? Us en vaig parlar fa uns mesos, quan tothom criticava amb cert alarmisme allò dels “informers”. L'efecte Streisand és una mena de llei d'Internet que diu que la difusió d'una informació creix exponencialment quant més intentes censurar-la per ocultar-la. Internet és força imprevisible i, els que ens hi passem algunes hores o els qui intentem treure la veritat en alguna discussió de sobretaula familiar, sabem que pots trobar-hi de tot. Ara bé, hi ha algunes lleis que són universals arreu de la xarxa. I en un món cada vegada més comunicat, el que passa a Internet no es queda a Internet com passa a Las Vegas, no. El que passa a Internet passa al món. Perquè, de fet, el món passa a Internet. Perdoneu que no m'aturi a analitzar aquesta bona frase, que estàvem parlant de les lleis i no vull desvariar. El que vull dir és que la llei de l'efecte Streisand es compleix sovint fora d'Internet. I ara hi ha una segona llei de la xarxa que està de moda en aquesta nostra "piel de toro". Us l'enuncio. La llei de Godwin, en honor a qui la va pronunciar, diu que: a mesura que una discussió a Internet s'allarga, la probabilitat que aparegui una comparació en la qual s'esmenti Hitler o els nazis tendeix a u. Fins i tot se'n deriva una segona llei, el corol·lari de Morgan, que diu: tan bon punt sorgeixi aquesta comparació, s’iniciarà una discussió paral·lela sobre el nazisme.
És evident que l'encaix de Catalunya a Espanya és un tema que ve de lluny. Com a mínim, des de l'onze de setembre de 1714, però m'atreviria a dir que ja es gestava abans. En qualsevol cas, portem prou segles discutint com perquè, senyores i senyors, amb tots vostès i complint obedientment la llei de Godwin, entra en escena... Adolf Hitler! Ja es feia esperar i, si no ha aparegut abans la figura del dictador a l'argumentari espanyol, és perquè en temps de Felip V ningú hagués cregut al monarca d'Anjou dient "hay que conquistar Barcelona porque su deriva nacionalista me recuerda a lo que pasará en Alemania, perdón, en el Sacro Imperio Germánico, dentro de doscientos años."
Però ara ja sí, han passat els anys i ja es pot citar en qualsevol comparació l'esvàstica i el senyor del bigoti centrat amb total impunitat. Bé, es pot aquí a Espanya, perquè a la majoria de països decents és una acusació greu i, si cal, castigada. Per sort, no vivim en un país gaire decent i no ens escandalitzem gaire. De fet, ja fa mesos, des que el procés sobiranista pren força i la maquinària de l'Estat comença a combatre'l amb ganes, que surten comparacions d'aquest tipus de la boca d’ex-càrrecs polític o militars amb poca feina i d’algun tertulià de poca transcendència. Fins ara eren opinions personals menyspreables, però la setmana passada els serveis informatius d’un mitjà públic com és TeleMadrid feien un petit documental, que encara es pot veure a la seva web, on es comparava el sobiranisme amb el nazisme. La peça mostra imatges d’Artur Mas i Oriol Junqueras mentre el narrador explica, entre altres bajanades, que la immersió lingüística és una eina dictatorial. Encara no han demanat disculpes, ni tan sols han retirat el vídeo. La resposta catalana ha estat d’una banda la indignació dels mitjans d’aquí i la resposta poc incisiva d’algun càrrec del govern i de l’altra l’humor mordaç del Polònia de dijous passat, amb un Hitler enfadadíssim amb la comparació.
Tenen l’empara de la llei espanyola, que no castiga aquest tipus de comparacions, i també tenen el suport d’una part, espero que petita, de la societat espanyola que es creu aquestes bestieses.
Des d’aquí, dues lectures. La primera, serenitat i no caure en provocacions. Carreguem-nos d’arguments i que per cada vídeo com aquest neixin deu persones ja no independentistes, sinó disposades a votar i a decidir democràticament. La segona, contundència per condemnar atacs com aquests. Denúncies que apel·lin el sentit comú tot i que llei en mà no prosperin i rebuig ciutadà tant català com espanyol a tota l’aigua fecal que ens fa arribar l’aspersor de Madrid.
Al final, acabem caient en l’efecte Streisand i difonem un vídeo que hauria passat desapercebut si no en parléssim. No podem escapar les lleis d'internet, ens regeixen com a societat igual que les d'Asimov determinen el comportament dels robots. Així que, ja que les lleis són inevitables, en aquest cas cal una mica de sang calenta i d’indignació. Ens convé de tant en tant, per mantenir-nos ben desperts. Bona nit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada