Avui ha començat el Mobile World Congress 2013 al recinte de la Gran Via, a Barcelona. Durant tres dies la nostra capital es converteix en la capital mundial de la telefonia mòbil. S’hi esperen més de 70.000 visitants i es calcula que l’esdeveniment aportarà al conjunt de la ciutat uns 300 milions d’euros. No està malament. És el que guanya Apple en tres dies, però no està gens malament.
És fantàstic organitzar un congrés així, dóna nom a la ciutat i aporta uns ingressos molt benvinguts en els temps que corren, però a mi tot plegat m'evoca un regust agredolç. És com un directiu que perd la feina i ha d'hipotecar el pis però manté i va a tot arreu amb el seu Mercedes ben enllustrat, per aparentar bonança. És una estratègia ben vàlida i el problema no és el cotxe, que fins i tot el pot ajudar a trobar feina de nou, sinó el fet que aquest senyor està a l'atur. Aquí rau el problema. No voldria carregar-me el MWC, ni molt menys. De fet, m'encantaria poder anar-hi i, al cap i a la fi, jo que estudio això, he d'estar molt content que es celebri a Barcelona: això és feina pels futurs enginyers. Ara bé, quan estic davant d'aquest micròfon procuro pensar més en global. I si penso en global trobo que tenim un problema greu d'inversions que no es pot amagar ni darrera de congressos tan esplèndids com aquest. Compte! Un 10 pels que organitzen el congrés i un 10 per les empreses catalanes i els emprenedors que atrauran diners estrangers. Bravo. Ara bé, i l'administració? Una mica de col·laboració per aquí, una cessió per allà i au, ja tenim medalles per anar tirant endavant la legislatura. Si home!
Ahir llegia un reportatge molt interessant a El País que parlava sobre el finançament científic. Explicava el cas lamentable d'una investigadora de Madrid que, per tornar a contractar un tècnic de laboratori, imprescindible per les seves investigacions, havia anat a Atrapa un Millón, el concurs d’Antena 3, a buscar els diners. És de traca. Faria riure si no fos un tema tan delicat. El problema no és que s'hagi buscat la vida. Bravo per a ella també, que a més destinarà els diners al seu projecte en comptes d’anar-se’n de viatge i engegar a pastar fang el ministeri. També aplaudeixo les creixents iniciatives de micromecenatge per finançar investigacions. Gent que aporta petites quantitats a un projecte i que, en conjunt, aconsegueixen grans fites. El crowdfunding o “finançament en massa” n’és un exemple. En vam parlar a un Mirall trencat de la primera temporada per explicar com pagaven els seus projectes petites iniciatives musicals, cinematogràfiques o fins i tot tecnològiques. I està molt bé, i és el futur, però ara parlem de coses més serioses. La investigació científica no pot dependre de la bona fe dels ciutadans. Paguem impostos per moltes coses, i una de prioritària en les ments de molts de nosaltres és aquesta, m’atreviria a dir que per sobre del sou del Rei o el “desfile de la cabra de la legión”, fixin-s’hi bé.
El reportatge de El País continua amb el cas d’un laboratori valencià que ha de vendre loteria per seguir investigant. Quina vergonya. Científics venent il·lusions matemàticament menyspreables per poder pagar-se el sou.
I mentrestant nosaltres pagant l’educació superior de milers d’estudiants notables que acabaran vivint, treballant i pagant les pensions a la gent gran de qualsevol país europeu prou llest per no retallar en recerca, innovació i desenvolupament.
Tenim el talent però no tenim els diners. Ara bé, el problema és més profund: com a societat no valorem prou els científics i enginyers. Si ho féssim consideraríem inadmissible la política del govern i arribaríem a nivells d’indignació similars als que provoca la banca. D’aquí a una estona, quan vagis a dormir fes un esforç i valora tot el que has fet avui gràcies al progrés cientificotecnològic. Després plora. No pel progrés en sí, aquest és imparable (mira el MWC, per exemple) i un país o un altre el mantindrà, plora pels joves que han de marxar amb la carrera pagada per tu i plora perquè el govern no té cap visió de futur i està hipotecant el teu. Bona nit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada