Ja hi tornem a ser. Les pàgines dels llibres escolars arriben al final, passant de puntetes pels últims temes, que quedaran esclafats per la puntualitat de l’estiu i per culpa d’una mala planificació del curs. Els estudiants intenten salvar la dignitat de l’esforç anual amb els últims exàmens, i la generació del 95 és qui aquest any encara la selectivitat que definirà el seu futur. El ritme de feina puja en un crescendo final que pararà de cop, sense avisar, i que ens deixarà sense saber què fer amb el despertador apagat. Molts planegen mil i una activitats que quedaran enterrades sota muntanyes de mandra i suor enganxifosa, aproximadament fins el quinze de setembre.
Sé que molts de vosaltres no teniu vacances fins l’agost. Sé que un 27% teniu vacances forçades i preocupants des de fa mesos. Sé que la majoria de vosaltres fa anys que no aneu a escola. Però no ens enganyem, el calendari escolar marca el compàs. Tant si tens fills com si no. Tant si has d’esllomar-te a ple sol fins el trenta d’agost com si no.
És per això que avui acabem. La temporada radiofònica a Montcada Ràdio posa el punt i final aquest divendres. Per a nosaltres com a programa, aquest és el punt que tanca la segona temporada del Serà història, la temporada de la consolidació. Ara m’agradaria dir alguna frase típica de moments com aquest, una frase com “som líders de la nostra franja horària”, i seria veritat, si més no a casa nostra, m’atreviria a dir que amb un cent per cent d’audiència.
Però això és el menys important, per això en faig broma. No l’audiència, sinó el percentatge, els números. Evidentment que l’audiència, entesa com a cadascun de vosaltres, sigueu amics, familiars o coneguts que heu acceptat escoltar-nos després d’amenaces i sota coacció, és important. No ens enganyem, fem això sobretot perquè ens agrada molt, però en una illa deserta no ho faríem, així que sou vosaltres els qui doneu sentit a les nostres paraules quan viatgen dels micròfons als altaveus. Us anomenaria un per un i una per una, i tampoc trigaria gaire estona, però crec que un gràcies general de part de tots nosaltres és el més transversal i sincer per arribar a tots els qui heu passat pel programa algun dels 930 minuts o alguna de les 15 hores i mitja que hem passat aquí tancats aquest curs.
Ha estat un autèntic plaer fer ràdio per a tots vosaltres amb aquest parell de personatges esplèndids que em miren muts des de l’estudi mentre llegeixo això. Val a dir que resten muts perquè tenen el micròfon apagat, que, si no, no callen. Joel i Joan, Joan i Joel, l’un parlant de ciència amb aquest to didàctic tan interessant i l’altre metrallant-nos amb dades i més dades de sèries i cinema amb aquesta ironia fina i despreocupada tan contagiosa. I compenetrats perfectament, tots tres, per allunyar-nos del xivarri que està de moda en molts altres programes de ràdio. Ens mereixem el premi al respecte pels temps i compassos de l’altre. Us ho asseguro. Gràcies a vosaltres també per fer-ho tot tan fàcil.
I igual que parlem del passat i del present, parlem del futur. L’any passat, en acabar la temporada, us vam posar la por al cos a tots, dient-vos que la nostra continuïtat no estava assegurada. Va haver-hi manifestacions arreu del poble i rodalies. La “primavera montcadenca”, és com va batejar el New York Times les revoltes que demanaven el nostre retorn i que van acabar, com bé sabeu, amb centenars de milers de persones acampades davant l’ajuntament (tres persones i un que passava per allà, segons la Policia Local) i que no es van aixecar fins que vam renovar o fins que va ser agost i van traslladar-se als respectius càmpings del litoral català.
Bé, doncs aquest estiu serà més relaxat perquè estem en disposició d’assegurar-vos, atenció... que la temporada vinent tornem. I tornarem amb novetats substancials que us anirem anunciant a les xarxes socials, o al WhatsApp, tan aviat com estiguin confirmades. En essència el programa no canviarà, però us asseguro que la tercera temporada tindrà canvis importants d’estructura, esperem que cap a millor, i esperem que amb tots vosaltres. Feu bondat, no feu foc al bosc i espereu dues hores havent dinat abans de saltar a l’aigua. Bona nit i bon estiu!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada