Avui us proposo un joc. Agafeu tots els diaris vells que trobeu per casa, aquells que aprofitareu quan pinteu o després de passar el pal de fregar, i feu-hi un cop d'ull. Per cada diari que trobeu on no es parli gens de corrupció, teniu premi. I no confonguem peres amb pomes. Si hi ha corrupció, ha de ser notícia. No caiguéssim en la banalització del fet per molt que sigui cada dia més habitual. El problema no és que sigui notícia, sinó que sigui. Ben segur que, amb una bona hemeroteca, podríem tirar molt més enrere, però parlem de la història recent:
Que si cas Gürtel, a València, que si cas Pretòria aquí a Santa Coloma, que si cas MercaSevilla, que si Palau, que si Pallerols, que si ITV, que si cas de l'institut Nóos amb la família reial pel mig... fins i tot a Mercuri hem arribat. Ah, i no ens deixem la joia de la corona: el Bárcenas aquest, 22 milions a Suïssa que impliquen el finançament del partit, digues-li tonto. Però digues-li presumptament, és clar. I estic segur que aquests només en són exemples i que me'n deixo molts, moltíssims. Què caram! Si vivim en un país corrupte com pocs! Més d'un em sortirà amb que la corrupció és inherent a la nostra cultura i la nostra condició humana. Altres em diran que el poder corromp... bé, potser sí, però és intolerable. Si nosaltres, els ciutadans a qui tants sacrificis ens demanen, no podem estafar ni un cèntim (només faltaria), tenim dret a que els nostres dirigents elegits democràticament, a banda de ser competents (que n'hi ha pocs i com més amunt, menys) siguin transparents i honestos. És que és indignant llevar-se al matí i veure que, per exemple, mentre les matrícules universitàries s'enfilen ben amunt per ajudar a contenir dèficit, un banc que s'enfonsava per mala praxi és rescatat amb uns diners que t'havien dit que no hi eren. I després? Doncs el responsable del banc no ha de donar cap explicació, millor donem-li un càrrec important en una empresa i avall. Perquè això també és corrupció. N'hi ha de moltes menes i està de moda, estic segur que ara amb les rebaixes en trobareu una que us agradi. Només necessiteu un partit polític, algun càrrec públic i un o dos socis re-pentinats amb gomina.
Una altra vessant del problema és la justícia. Perquè hom podria dir: molt bé, si la gent ens surt corrupte no podem fer-hi res més que perseguir-la. No hi estic d'acord perquè es pot fer prevenció, però fins i tot concedint validesa a la premissa, la justícia d'aquest país no funciona. És lenta i arcaica. I a sobre ara també és cara, així que més et val anar-te fent de l'associació del rifle i solucionar les coses a les dotze del migdia a la plaça del poble... No pot ser que un cas tan important com qualsevol dels que he citat ara s'allargui anys i panys. Ja no perquè prescriuen els crims, sinó perquè és una vergonya en sí, sense cap justificació. I van sortint proves i més proves, i un testimoni, i una conversa telefònica, i ara canvien de jutge i han de començar de zero... i així fins que prescriu o la gent ja ni se'n recorda. O potser fins que el govern de torn t'aprova una amnistia fiscal feta a mida.
Al final s'ajunta tot i ens queda una classe política que, per culpa d'uns quants, s'allunya paulatinament de la societat; i una societat cada vegada més cansada i indiferent. Penso que hauríem d'anar dient prou, però em costa imaginar una solució pacífica. Confio que, entre tots, tard o d'hora la trobem. Si no, més ens val anar arreplegant tanta til·la com puguem a ca l'herbolari i armar-nos de paciència, que això va per llarg. Bona nit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada