Coneixeu l’efecte Streisand? Us l’explico: el 2003, l’actriu Barbra Streisand va denunciar un fotògraf i una pàgina web amb fotografies de la costa de Califòrnia perquè hi sortia casa seva i considerava que violava la seva privacitat. La demanda, de 50 milions de dòlars, va donar publicitat a la pàgina web i la fotografia polèmica va circular per la xarxa amb una difusió impensable abans del conflicte. Podem dir que l’intent desmesurat de protegir la seva privacitat va tenir precisament l’efecte contrari: tothom va veure casa seva. Molta més gent de la que ho hauria fet si la denúncia no hagués existit. A partir de llavors, es coneix com “efecte Streisand” qualsevol intent d’amagar informació que provoca l’efecte contrari: la seva difusió. D’exemples n’hi ha molts, i a Twitter en concret està ple de personatges cèlebres que pixen fora de test i quan després, penedits, eliminen el missatge, es troben que algú l’ha copiat i que corre com la pólvora per la xarxa.
Aquests dies hem viscut l’efecte a casa nostra. Sí, parlo dels famosos “Informers”. El ressò que se’n fan els mitjans i l’alarmisme de la societat en general produeix l’efecte Streisand. Moltes persones que havien ignorat el fenomen ara hi troben interès. “Què deu ser això tan greu i que tant preocupa els mestres?” Però és clar, la solució tampoc és obviar-ho... Ja se sap, l’efecte Streisand és sovint inevitable i difícil de combatre.
Feta la presentació, parlem del tema. A aquestes alçades, suposo que tots sabem què són els Informers. Compte, aquí hi ha dues vessants. D’una banda hi ha l’aplicació de xafarderies per a dispositius mòbils i de l’altra hi ha les pàgines de Facebook. Són diferents i amb responsables i conseqüències diferents, però responen a una mateixa necessitat humana: fer safareig. O és que no s’ha criticat mai ningú havent dinat? O és que mai s’ha comentat a la plaça del mercat que la de cal Daixonses s’ha embolicat amb aquest o amb aquell altre? O es que Tele 5 no viu d’això des de fa anys, amb audiències espectaculars? De què ens estranyem? Estem davant l’evolució tecnològica del safareig. Però no tot és tan senzill. Primer perquè ara hi ha nens pel mig, i la canalla s’ha de vigilar. I segon perquè l’anonimat és poderós i pot fer mal.
En el cas dels Informers de Facebook, on un administrador controla què es diu, es poden demanar filtres morals. Ara, no em matin el missatger, si us plau. El problema no és aquest. L’administrador pot filtrar tot allò ofensiu però, on és la frontera? Ho deixem al seu criteri? Segur que difereix del nostre. Potser ni té criteri... En qualsevol cas, tenim llibertat d’expressió i sempre podem aplicar allò de “a palabras necias, oídos sordos”. A qualsevol xarxa social et pots crear un perfil inventat i difamar tot el que vulguis sense cap Informer ni aplicació pel mig. Oh, però llavors no tindràs tanta visibilitat, diran alguns. Aquí volia arribar! Llavors el problema no és l’Informer, sinó la seva visibilitat, és a dir la importància que li estem donant! Gràcies, no tinc més preguntes, senyora Streisand.
Així doncs, què fem? Prohibim les xarxes socials? Les restringim a majors d’edat? Perquè és clar, quan hi poses menors pel mig la cosa ja no és tan senzilla. Deixant de banda la plantofada que donaria a tots aquells pares que han posat el crit al cel mentre miren com Belén Esteban es discuteix amb Jorge Javier Vázquez, tenim un problema. Els nens no controlen, o potser controlen massa i als adults se us escapa. Com ho vigilem? Alguns centres estan imposant sancions a aquells que en fan un mal ús, però tampoc és feina dels professors fer d’FBI i passar-se hores vigilant Internet. Mala peça al teler. Se m’acudeix que la millor opció per resoldre el problema passa, com sempre, per l’educació. Aquesta generació té un problema que va molt més enllà dels Informers i les aplicacions de xafarderies: en general els seus pares no tenen ni idea de fer servir Internet i les xarxes socials. En uns quants anys això canviarà i es normalitzarà. Els nostres fills creixeran amb l’educació “internauta” al costat de la social o l’acadèmica. Potser fins i tot formalitzem els coneixements en una assignatura a l’escola. El temps ho dirà. Això sí, no patiu que mal educats n’hi haurà sempre. Mentrestant, feu l’esforç d’entendre què passa i fer autocrítica abans de buscar culpables fora. L’eina no és el problema, el problema és no saber utilitzar-la. Bona nit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada