Tres amics de Montcada i un amic que és de Mallorca però que viu i estudia amb ells a Barcelona, han quedat per fer una excursió. Pujaran al poblat iber i visitaran el monestir de Sant Jeroni de la Murtra i un parell d’ermites properes, a la Serralada de Marina. Tot plegat unes tres hores i mitja amunt i avall per estirar les cames, xerrar i ensenyar-li al seu amic una de les millors cares de Montcada. El dia abans de l’excursió, els tres amics locals reben un missatge de l’amic que ve de Barcelona. Li expliquen com ha d’arribar i li diuen que, en cas de dubte, pugi a qualsevol tren, que segur que tard o d’hora passa per alguna estació montcadenca. L’amic, més tranquil, els demana que l’endemà, per fer el cim, es posin una samarreta verda. Així donarem suport al moviment de les illes Balears, a l’anomenada "marea verda". Tots li fan cas i decideixen que l’endemà ja en parlaran amb més profunditat, que per WhatsApp no es pot fer política.
I vam fer l’excursió i vam xerrar i vam gaudir d’unes bones vistes de Barcelona i el Vallès i vam cansar-nos i vam suar la samarreta. La samarreta verda. I el nostre amic ens va explicar amb més detall què passa a ses illes gairebé de primera mà, perquè els seus pares són professors de secundària i estan en vaga. Però no molta vaga que, si no, no em poden pagar sa carrera i he de tornar cap a Mallorca.
Els docents balears estan en peu de guerra des de fa temps i més intensament des de principi d’aquest curs (que encara no ha començat), bàsicament en rebuig a l’anomenat TIL (Tractament Integral de Llengües) i també contra les retallades.
Posem-nos en context, que sovint el Mediterrani és molt ample i pels catalans sembla que les illes siguin darrera Itàlia. Només les tornem a posar davant quan arriba l’estiu i l’anunci d’Estrella Damm ens les recorda...
Què és el TIL? És un decret llei implantat pel govern de Bauzá que, en línies generals, imposa el trilingüisme a les aules balears. A partir d’ara les classes han de ser un trenta per cent en català, un trenta per cent en castellà, un trenta per cent en anglès i un deu per cent a elecció del centre. Evidentment, és una reforma contra la immersió lingüística que prevalia fins ara a l’ensenyament de les illes. L’executiu del PP el justifica per combatre el fracàs escolar, que val a dir que és altament preocupant. El problema és que la immersió en català no és el motiu del fracàs, ja que a Catalunya aquest és sensiblement inferior amb una immersió similar. Els docents, a més, argumenten que les retallades en educació i la manca de recursos fan impossible el canvi garantint la qualitat de l’ensenyament. A més, els alumnes no estan preparats per assumir un trenta per cent de les classes en anglès.
Un altre dels motius de la protesta són les retallades en sí. En els últims dos anys, el pressupost d'educació s'ha retallat uns 120 milions d’euros, s'han acomiadat un miler de docents, se'ls ha reduït la nòmina i no es cobreixen les baixes immediatament. També s'han retallat els programes d'atenció especial i (atenta la companyia) els programes contra el fracàs escolar. Tot plegat fa que el nombre d’alumnes per aula hagi crescut de manera preocupant. Més desastres? Les beques menjador s’han reduït un 40% i es paguen tard i s'han retallat les ajudes per comprar llibres de text i pagar el transport escolar. Són la comunitat on s’entreguen menys beques. Déu n’hi do la quantitat de cinisme que gasta el president José Ramon Bauzá, com a mínim tant com “gomina”.
I la protesta no s’acaba aquí. Entre tota l’aigua de mar que ha fet vessar el got també hi ha les gotes en forma expedients sancionadors que va obrir la Conselleria d’Educació contra tres directors d’institut de Maó suspesos de sou i feina uns mesos per negar-se a aplicar el decret.
I, per postres, la prepotència i bel·ligerància del govern ha acabat de reblar el clau. El cop de porta reiterat a totes les demandes i clams de la comunitat educativa ha creat l’efecte contrari al “ja es cansaran”.
La resposta ha estat massiva i d’una contundència que ha fet trontollar el PP balear per dins i ha obligat a Bauzá a seure i, com a mínim, a dialogar. Faltaria més, que per alguna raó és el president. I no parlo de la contundència de la foto de quatre amics amb samarreta verda en un cim de la Serralada de Marina, no. Parlo de la manifestació més gran que ha viscut mai Mallorca. Ahir, una marea verda de 80.000 persones va inundar el centre de Palma per protestar per tot el que he explicat i molt més, perquè n’estan farts. La xifra ascendeix fins a 125.000 persones si sumem les protestes a totes les illes. Espectacular i històric. De poc ha servit aquesta vegada que el PP apel·li la majoria silenciosa dels pebrots. Ells governen amb majoria absoluta gràcies a uns 190.000 vots, que no és gaire més. Igual que va passar aquí a Catalunya en contra de Wert, l’ensenyament no es toca. I si es toca és per millorar-lo d’acord amb les recomanacions de la comunitat educativa i els experts, i no d’acord amb el que decideixen quatre polítics en un despatx, en contra del català i acollonits pel gir sobiranista de Catalunya.
I compte, no sóc dels qui proclamen els països catalans a la lleugera. Sóc conscient de la composició parlamentària de les Illes balears i del País Valencià, que és el que han decidit els seus ciutadans democràticament. Però veig paral·lelismes entre la Via Catalana i la Marea Verda. No en el missatge, ni molt menys, però si en les formes. Nosaltres som el poble i nosaltres decidim. I tu, polític de torn, a obeir la nostra voluntat majoritària, que per alguna cosa et paguem. Bona nit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada